DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESISTIR v. intr.
Deixar de prosseguir una cosa començada o projectada; cast. desistir. Exortant aquell desista exhigir d'aqui avant tal inhumà e fora de justícia dret, doc. a. 1446 (Capmany Mem. ii, 267). Puys, sens lo grat, voler may se conquista, | no's pot mudar fins que lo grat desista, Scachs d'amor. Desistiren de l'anada a Montserrat, Pons Auca 135. La vatx fer desistir de tal mania, Maura Aygof. 25. El fet que Maria Dolors visqui sola... ens ha fet desistir d'acceptar, Esclasans Urània 204.
    Fon.: dəzistí (Barc., Palma); desistíɾ (Val.).
    Conjug.: regular segons el model de partir. Antigament tenia les formes no incoatives desista, desistes, etc.
    Etim.: pres del llatí desistĕre, mat. sign.