DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESITJAR (ant. escrit també desijar). v. tr.
Voler amb desig; tenir desig; cast. desear. Hon més coses hauia, més sa ànima desijaua hauer, Llull Felix, pt. i, c. 2. Aquest és lo jorn que nós tostemps havem desitjat, Muntaner Cròn., c. 82. Los quals desijaven molt haver confederació ab Nós, Pere IV, Cròn. 294. Tu desijaves la absència de aquella cosa que no volies haver, Genebreda Cons. 115. E açò per res no mudets si nostra honor desijats, doc. a. 1415 (Bofarull Mar. 95). No desijaràs la muller de ton proysme, Serra Gèn. 81. N'a pres a mi qui tostemps desigé dona seruir, Auzias March xvi. Dieu que la verge per ser desijada | té huy en aquest centre perills infinits, Viudes donz. 253. Eres divina image que'ls nobles cors abrusa | en flama inextingible d'un desijar etern, Llorente Versos, i, 107.
    Loc.
—Cor què vols, cor què desitges (o Boca què vols, cor què desitges): amb satisfacció de tots els desigs, de tots els gusts.
    Refr.—a) «Qui mal desitja, mal té» (Mall.).—b) «Qui té un ou, desitja un bou»: vol dir que l'home, quant més té, més desitja (or., occ.).—c) «Cosa privada, cosa desitjada».
    Fon.: dəziʤá (pir-or., or., bal.); deziʤá (occ.); deziʤáɾ (Cast., Al.); desiʧáɾ (Val.); dəʒiʤá (men. vulgar).
    Var. ort. ant.: desijar (documentada dins el cos de l'article); desigar (Hi trobaren Galeas qua els desigaven molt a veser, Graal 9; Hi nunqua desiga que's ponga lo sol, Proc. olives 1151); desiyar (Si per aventura ni avie negú que lonc temps agués desiyat d'esser crestià, Arnau de Vilanova ap. Menéndez Pelayo Heter. iii, 749).
    Conjug.: segons el model de cantar. La circumstància de tenir el radical acabat en una sibilant palatal africada, fa que aquest verb presenti algunes irregularitats ortogràfiques: la j es converteix en g davant les desinències començades amb e (tu desitges, nosaltres desitgem, etc.); la primera persona singular del present d'indicatiu en el dialecte baleàric, que es forma sense desinència, s'ha d'escriure desig (jo desig=jo desitjo).
    Etim.: derivat de desig.