DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESJUNYIR v. tr.
|| 1. Desunir; separar en general; cast. desunir. Vós, Sènyer..., sots una substància... simpla e no composta, la qual no's conjuny ni's desjuny en si metexa, Llull Cont. 9, 1. Fon tal certitut | de mort tan maligna un verme que puny | que sols lo recort los ossos desjuny, Passi cobles 142. Les nostres mans se desjunyiren, Ruyra Pinya, ii, 107.
|| 2. especialment, Desfermar i llevar els bous, cavalls o altres bísties, del carro o de l'arada on estan junyides; cast. desuncir. Lo llaurador desjuny los bous y los envia pera sa casa, Faules Isòp. 128. Com un parell de braus que el bover desjunyesca, Atlàntida iv.
    Fon.: dəʤuɲí (or., bal.); deʤuɲí (occ.); desʧuɲíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model de partir.
    Etim.: del llatí disjŭngĕre, mat. sign.