DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESLLEIAL (ant. deslial, deslleal). adj.
Mancat de lleialtat; cast. desleal. Infern per què est tan mal?—Paradís: car son deslial, Llull Arbre Sc. ii, 429. Vull comptar la fi d'aquesta deslleyal companya, Muntaner Cròn., c. 283. Condamnar-vos-ha axí com a desleyals, Pere IV, Cròn. 191. E que'l poble li fos treydor e desleal, doc. a. 1402 (Rubió Docs. cult. ii, 366). Degollant la desleal qui torba la amor de mon marit cert, Alegre Transf. 76.
    Fon.: dəzʎəјáɫ (Barc.); dezʎeјáɫ (Val.); dəzʎeáɫ (Palma).
    Etim.: compost del prefix negatiu des- i de l'adjectiu lleial.