Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deslligar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESLLIGAR v. tr.
|| 1. Fer cessar d'estar lligat; desfermar; cast. desligar, desatar. a) en sentit material: Un monge aportà moltes vergues qui eren ligades ensemps...; Blanquerna desligà les vergues, Llull Blanq. 58, 11. Sanct Pere e Sanct Andreu... trobaren legada la somera ab son pollí e desligaren-la e menaren-la a Jesucrist, Pere Pasqual, Obres, i, 87. Ell confessant se assegué en terra per tal que li desligassen les mans com no era bare ni traydor, doc. a. 1391 (Mem. Ac. B. L. ix, 154). Joan, a poc, li despassa gipons, li deslliga sinagües randades i blanques gonelles, Bol. Dim. 47.—b) fig., en sentit moral: Los vostres ligams són causa molt vera | que som deslligats d'aquell peccat vell, Passi cobles 148. Com me sabreu vós desligar estes rahons?, Somni J. Joan 2325.
|| 2. Despullar, llevar els vestits; cast. desnudar. Les donzelles li tenien les mans per les burles e jochs que li feya [a la princesa] perquè no la desligàs, Tirant, c. 173.
    Fon.:
dəzʎiɣá (pir-or., or., bal.); dezʎiɣá (occ.); dezʎiɣáɾ (val.); dəzʎiʝá (Palma, Manacor, Pollença).
    Var.
ant.: desliar (Que ja no't poràs desliar, Llull Rim. 550).