DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESLLIURAR o DELLIURAR v. tr.
|| 1. Posar en llibertat, alliberar (de presó, d'un perill, d'un mal qualsevol); cast. librar, libertar. Feit que deliure la fila de poder de diable qui la té, Hom. Org. 8. Con vós, Sènyer, siats vengut en est món per deslliurar e per reembre la natura humana del peccat original, prec-vos, Sènyer, que us plàcia que vós delliurets la mia potència racional de la cativetat en què ha loncs temps estat, Llull Cont. 43, 26. Vos devallàs als inferns per desliurar los sants pares, Llull Cont. 252, 13. Los catalans... com hagueren vençuda la batalla e totes les galees desbaratades e preses, delliuraren los crestians catius que hi trobaren, Muntaner Cròn., 19. Axí com Deus deslliurà lo poble d'Israel de les mans de Pharaó, Muntaner Cròn., c. 54. Fonch desliurat de les mans dels seus enemichs, Genebreda Cons. 63. Axí com desliurest Daniel, Serra Gèn. 274. Me absolch de colpa, mas no'm desliure de pena, Scachs 22. Nostres naus... yo sol les delliurí ab forts e ofensiues armes, Corella Obres 5. Tu est aquell qui'l deslliurist de Lucifer, Vent. Pel. 29. Tu ab les mans de la tua virtut delliurist a mi, Moral Cons. 23. Per veure el Rosselló, que tant estima, | com lo podria deslliurar del jou, Canigó vii. Per deslliurar-te, oh cativa, | calia un lliberador, Salvà Poes. 139.
|| 2. ant. Lliurar, posar en poder d'altri; cast. entregar. Tretes del castel e de son terme totes ses coses sens tota retencion, e sens contradiccion deliurat el castel a son senyor, Custumes de Cathalunya, segle XIII (Anuari IEC, i, 318). Com aquell que lo dit mercader haurà iaquit per demostrar e per deliurar la dessusdita roba e ell la's mostrarà e la 'ls farà deliurar, Consolat, c. 89. Nos a menat que deliurar a tu deyam aycest logar, Biblia Sev. 148.
|| 3. refl. o intr. Parir. Deslliurar-se la dona prenyada, parir, Lacavalleria Gazoph. Si dona va en part e no pot fillar, que'n bega ab ayguo o ab vi, tantost és deslliurada, Muntaner Cròn., c. 206. Trobam nostra muller millorada e... desliurada del prenyat, Pere IV, Cròn., 246. La senyora Reyna era deslliurada del part, doc. a. 1479 (Ardits, iii, 9). Sota d'un taronger se n'ha deslliurada ella, Aguiló Romancer 302. A l'arribar al castell | dona Iselda deslliurava, | n'ha parit un bell infant, ibid. 328. a) Trobam usat deslliurar en aquest sentit com a transitiu en aquesta cançó popular mallorquina: «Com mu mare em deslliurà, | se pensava que era pega; | com me va veure tan negra, | no em volia dar mamar».
|| 4. ant. Deliberar. Raiç Abulphamelet... dix que les paraules eren fort cares e no les podia deliurar ab nós menys d'acort de son senyor, Jaume I, Cròn. 277. Per ço com la regina no era dat de star tots dies... en consell, que en lloch d'ella determenassen e delliurassen consells ab l'infant En Jacme, Muntaner Cròn., c. 99.
    Fon.: dəzʎiwɾá (or., bal.); dezʎiwɾá (occ.); dezʎiwɾáɾ (val.). És paraula quasi desconeguda en el llenguatge vulgar, però ben usada en el literari.
    Etim.: delliurar en el significat || 4 ve directament del llatí delībĕrare, mat. sign. En els altres significats, delliurar o deslliurar prové del llatí lībĕrare, ‘alliberar’, prefixat amb des- per a intensificar l'expressió de la idea de separació o allunyament de la persona o cosa alliberada respecte del mal o perill de què s'allibera.