Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  deslliure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESLLIURE o DELLIURE, -IURA adj. ant.
Llibert, alliberat; cast. libre. Totz los autres preses qui són en vostra presó sien soltz e deliures on que sien, Capit. Llorens 1211. No és entès lo uasal auer donada plena e deliura postat del castel, Custumes de Cathalunya, segle XIII (Anuari IEC, i, 319). Molt auria pensat e cogitat qual carrera puria pendre a esser deliure de mos peccats, Llull Cont. 22, 23. Lo sanct hom fo desliure del carçre, Llull Felix, p. vii, c. 4. Per fer millor e pus desliure camí als mercaders, doc. a. 1409 (Anuari IEC, v, 648). Me és semblant que seria del tot deslliure del meu mal si més hagués durat aquell plasent dormir, Tirant, c. 153. Aquell rey, vent ya delliure | a sa filla de la mort, Cobles St. Jordi. Deslliure per un miracle | fou del salvatge enderroch, Aguiló Focs foll. 153. Mar delliura: alta mar. De roba trobada en mar deliura o en plaia, Consolat, c. 22. Senyor de la nau o leny qui en mar deliura... s'encontrarà ab lenys armats, Consolat, c. 225.
    Etim.:
de lliure, prefixat amb des- o de- (cf. deslliurar).