DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESLLOAR v. tr.
Deixar de lloar; parlar contra algú o alguna cosa; cast. desalabar, vituperar, censurar. Nós fom somoguts per ço quant desloauen Maylorques e loauen València, Jaume I, Cròn. 177. Home qui d'una part loa son senyor e d'altra lo desloa, Llull Cont. 12, 23. Qui ama, Sènyer, esser vertader loador de la vostra humanitat, lou vostra humanitat a aquells qui la desloen, Llull Cont. 283, 30. Mossèn Despens, abans vos dich tot clar | que'l desllou molt, e'm fets maravalhar | del que dizets, Masdovelles 51. Que cell desllou qui Ventura vol fènyer, Auzias March xiv. Acçepte la ploma... e ab temerosa mà, loe e desllohe, e contradictoris en un mateix temps atorgue, Corella Obres 150.
    Etim.: compost del prefix negatiu des- i el verb lloar.