DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESLLORIGADOR m.
|| 1. Conjuntura, articulació; lloc on s'uneixen dos ossos; cast. coyuntura. Que lo cap se hague de tallar al desllorigador del coll de tal manera que no reste res del cap, doc. a. 1706 (Scriptorium, gener 1925). Els desllorigadors de sos genolls y munyeques trahien a voltes el rovellament senil, Víct. Cat., Sol. 273.
|| 2. Paratge de muntanya, accidentat, on és fàcil caure i prendre mal; cast. despeñadero. A la fi, trapussant y relliscant, la pacienta bèstia arribà al fons d'aquell desllorigador, Oller Rur. Urb. 115.
|| 3. fig. Allò que dóna la solució o sortida d'un afer difícil. Ningú trobà el desllorigador d'aquell enigma, Verdaguer Rond. 102.
    Fon.: dəzʎuɾiɣəðó (or.); dezʎoɾiɣaðó (occ.); dəzʎuðɾiɣəðó (Gir.).
    Etim.: derivat de desllorigar amb el sufix -dor (llatí -tōriu).