DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESLLORIGAR (i var. dial. desllodrigar). v. tr.
|| 1. Treure una cosa del lloc on està naturalment encaixada; cast. desencajar, dislocar. Aquest molí té es vents dolents, y li fas aquesta gaveta per desllorigar-lo y dur-lo-me'n damunt aquell puig, Alcover Rond. i, 4. a) fig. La fanfàrria humana que així deslloriga totes les coses pera donar-les-hi les belles aparences de la grandiositat, Víct. Cat., Cayres 169.
|| 2. especialment, Treure un os del seu ballador, de la seva conjuntura amb un altre; cast. descoyuntar, dislocar. Mirant la trista Mare aquells braços tan deslorigats e les mans tan cruament foradades, Villena Vita Chr., c. 219. Agafant-li y casi bé desllodrigant-li un bras, Genís Quadros 222. En Vadô Set-trossos, si no hagués sigut tan desconjuntat, s'hauria desllorigades les conjuntures, Ruyra Pinya, ii, 29.
|| 3. Descompondre un cos traient-ne de lloc les peces que el formen, a causa de moviments violents o de cops; cast. desgoznar, descoyuntar. Al primer Deu-te-guart se deixà caure en una cadira que casi 's va deslludrigar, Genís Julita 61.
|| 4. fig. Trobar la manera de resoldre un assumpte difícil. Las comisions que Catalunya ha enviat a la cort per deslludrigar la vital questió, «La Veu de Montserrat» a. 1879 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: dəzʎuɾiɣá (pir-or., or., men., eiv.); dezʎoɾiɣá (occ.); dəzʎuðɾiɣá (Gir., Olot); dəzɣuliɣá (Reus).
    Etim.: de desllogar (art. 1), procedent del llatí dislocare, mat. sign. || || 1, 2, amb contaminació de lloriguera. La realitat d'aquesta influència analògica es confirma per la variant eivissenca deslloriguerar en el sentit de ‘dislocar’.