Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desmai
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESMAI m.: cast. desmayo.
|| 1. Síncope, pèrdua dels sentits transitòria. Ha causat a vostra esposa un desmay, Aguiló Poes. 89. Ha menester que la calor amiga | el faci retornar de son desmai, Alcover Poem. Bíbl. 76.
|| 2. Mancament de les forces vitals; defalliment. Y la que may en puritat sentí desmay?, Viudes donz. 565. No'ns dobleguem ab desmay | com una branca de sàlzer, Cases A., Poes., 93.
|| 3. imatge  Arbre de la famílía de les salicínies: Salix babylonica; cast. desmayo, sauce llorón. Té les fulles primes i les branques llargues, flexibles i pèndules; es conra en els jardins i sobretot en els cementiris com a símbol de la defallior i de la mort. Com un desmai doblant l'hermosa testa, Canigó x. Vers terra s'inclinen els desmais, am dolorida resignació, Alomar Columna 191. A la ribera un desmai se desmaia | damunt les aigües d'un llac adormit, Ferrà Cançó 51.
    Fon.:
dəzmáј (pir-or., or., bal.); dezmáј (occ., val.).
    Etim.:
derivat postverbal de desmaiar.