DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DESMAIAR v.
|| 1. intr. o refl. Perdre l'ànim, el coratge; cast. desmayar. En Berenguer... féu tant bona cavalleria, que si bé hach pres tant gran colp, hanch no's desmayà de res, Muntaner Cròn., c. 179. Tot lo penser | qual elles tenen | quant marit prenen | és sia noble | ... | no se n'esglayen | ni gens desmayen | si sab jugar | un exovar | tot en un dia, Spill 498. Quant lo dit fill veé lo camp tot plen de carts e d'espines, desmayà molt, Eximplis, ii, 170. Als sarraïns, qui conexent sobergues les forces dels chrestians..., començaren a desmayar, Boades Feyts 175.
|| 2. intr. Perdre força o intensitat; cast. menguar. «A mi me'n pren, bona amor, | com l'abre que està a bon lloc, | que, encara que el reguin poc, | no desmaia sa verdor» (cançó pop. Mall.). Quan mor esplendorós el dia | y del palau la música desmaya, Costa Trad. Fant. 57.
|| 3. refl. Sofrir un síncope, perdre els sentits transitòriament; cast. desmayarse. No veus que tothom tremola y 's desmayen los traydors, Vilanova Obres, xi, 209.
    Fon.: dəzməјá (pir-or., or., bal.); dezmaјá (occ.); dezmaјáɾ (val.); dəzməá (men.).
    Etim.: de esmaiar, per canvi de prefix.

2. DESMAIAR v. tr.:
V. desmallar.