DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESMANAR v. tr.
|| 1. ant. Desobeir. Deveu obeir a mes pregàries; encara vos prec que no us escuseu ni'm desmaneu, mas que'm façau alegre e content de ço que tant longament e desijat, Llull Blanq. 4, 13. Senyor, apellau-vos que'n vos apellar-uos | tolrreu maior colpa que no féu Adam, | per quant los iuheus en crucificar-uos | molt més pecaran que no'n desmanar-uos | lo trist que volgué complaure sa fam, Passi cobles 76.
|| 2. Revocar allò que s'havia manat; cast. des·mandar.