Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desmanegar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESMANEGAR v. tr.
|| 1. Llevar el mànec (or., occ., val., bal.); cast. desmangar. a) refl. Perdre el mànec, deixar de tenir mànec. Vostre destral se desmanega, Lacavalleria Gazoph. «L'aixada s'ha desmanegat».
|| 2. Afluixar una roda, politja o altra peça que estava forta (Barc.).
|| 3. Descompondre, llevar el bon orde i disposició d'una cosa (or., occ.); cast. desarreglar, descomponer. «Això està tot desmanegat, ho has de fer arreglar». «Ja tenia la qüestió arreglada i tu la vas tornar a desmanegar»
|| 4. Fer desmanegar: irritar, fer irar molt (Tarr.).
    Fon.:
dəzmənəɣá (or., bal.); dezmaneɣá (occ.); dezmaneɣáɾ (val.); dezmaniɣá (Tortosa).
    Etim.:
compost damunt mànec amb el prefix negatiu des-.