DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

DESMANEGAR v. tr.
|| 1. Llevar el mānec (or., occ., val., bal.); cast. desmangar. a) refl. Perdre el mānec, deixar de tenir mānec. Vostre destral se desmanega, Lacavalleria Gazoph. ĢL'aixada s'ha desmanegatģ.
|| 2. Afluixar una roda, politja o altra peįa que estava forta (Barc.).
|| 3. Descompondre, llevar el bon orde i disposiciķ d'una cosa (or., occ.); cast. desarreglar, descomponer. ĢAixō estā tot desmanegat, ho has de fer arreglarģ. ĢJa tenia la qüestiķ arreglada i tu la vas tornar a desmanegarģ
|| 4. Fer desmanegar: irritar, fer irar molt (Tarr.).
    Fon.: dəzmənəɣá (or., bal.); dezmaneɣá (occ.); dezmaneɣáɾ (val.); dezmaniɣá (Tortosa).
    Etim.: compost damunt mānec amb el prefix negatiu des-.