Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desmarxar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESMARXAR v. tr.
|| 1. Deixatar, desfer una cosa sòlida en una de líquida (Gir., Empordà); cast. disolver. «Hem desmarxat la xacolata».
|| 2. Espatllar, fer malbé (Massalcoreig, Margalef, Rojals); cast. estropear. E si era lo elm desmarchat axí que no's puga ni dega ab aquell tornar a junyer, val com si fos leuat del cap, Menaguerra Cavaller. Tirant hauia fet dos encontres en lo guardabraç squerre, e hauia'l un poch desmarxat allí hon venien quasi los més encontres, Tirant, c. 64. En la cambra un scriptori desmarxat, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Uns fogons desmarxats ab los ferros consumits per lo rovell, Vilanova Obres, iv, 78.
|| 3. ant. Desorganitzar, desordenar. Si vehen que los qui encalcen vénen desmarxats e sens orde e deuen lavors aturar un poch contra los qui encalcen, Eximenis Cosa públ., c. 287.
    Fon.:
dəzməɾʃát (or.); dezmaɾʧát (occ.).