DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. DESMEMBRAR v. tr.
|| 1. Tallar el cos separant-ne els membres; cast. desmembrar, descuartizar. Entenem que molt feel crestià... enans se lexaria tot desmembrar e puxes rossegar e cremar que ell no descreuria la vostra trinitat sancta, Llull Cont. 270, 22. Jo te he aparellat altres torments terribles que te desmembraran si no sacrificas los meus déus, Vida St. Anthiogo 19.
|| 2. Dividir una cosa separant les parts que la formen; cast. desmembrar. Desmembrava en pesses l'últim duro, Vilanova Obres, iv, 88.
|| 3. Separar una part del tot o conjunt on estava adherida; cast. desmembrar. «El Rosselló fou desmembrat d'Espanya en el segle XVIII».
Fon.: dəzməmbɾá (or., bal.); dezmembɾá (occ.); dezmembɾáɾ (val.).
Etim.: compost damunt membre amb el prefix negatiu des-.
2. DESMEMBRAR v. ant.
Oblidar; deixar de recordar; cast. olvidar. a) tr., amb complement directe indicant la cosa oblidada. Tant és gran lo defalliment e'l peccat nostre, que per assò desmembram so que deuríem membrar e membram so que deuríem ublidar, Llull Cont. 278, 14.—b) intr., amb subjecte indicant la cosa oblidada. Jamés no li desmembre res que haja entès, Eximenis Angels, c. 9. No't deuria desmembrar les honors e dignitats públiques, Genebreda Cons. 68. Hogats què us dich, e no us desmembre, Carta Cel, ms. 732. Plagués a Déu que'm desmembràs lo jorn | ab qui, ne on Amor m'a delitat, Auzias March, xc.
Etim.: compost del prefix des- i el verb membrar ‘recordar’.