DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESMENJAMENT m.
I. || 1. Desgana de menjar; cast. desgana. E aprés de tres o quatre dies pres-lo gran desmenjament, que no podie menjar ne li sabia bo res que prengués, Sermons de St. Vicent Ferrer (ap. Ribelles Biblgr. 328). El seu desmenjament era de lo més alt de punt, Penya Mos. iii, 203.
|| 2. fig. Desgana en general (de treballar, de gaudir allò que li ofereixen, etc.); cast. desgana. Ab quin desmenjament els ha convidat!, Oller Pil. Prim 9. El desmenjament fals amb el qual la seva amiga havia parlat d'ell, Sagarra Vida, ii, 125.
II. ant. Corrosió, desgast d'una cosa pel fregadís o acció d'una altra. Les dents són aguades per desmenjament entre si, Ms. Sèneca, 87 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: dəzməɲʒəmén (or., eiv.); dezmeɲʒamén (occ.); dezmiɲʤamént (val.); dəzməɲʒəmént (mall., men.).