Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desmenjat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESMENJAT, -ADA adj.
|| 1. Mancat de gana de menjar; cast. inapetente, desganado. «Marieta, tu estàs sana | com un clavellet daurat; | a un malalt desmenjat | li faries cobrar gana» (cançó pop. Mall.). Seya's a taula | havent menjat | e almorçat | ja dematí, | tostemps ab mi | enfastijada | e desmenjada, | d'altres viandes | feya demandes, Spill 2452. Que tostemps auiua lo gust del vell home qu'està desmenjat, Viudes Donz. 322.
|| 2. fig. Mancat de gana o desig en general; cast. inapetente. Van per tot lo món cercant, ço és, honor e profit, per lo qual, si sens fictió parlau, no deueu esser tant desmenjat que no u degau acceptar, Tirant, c. 145. Amb un aire entre hipòcrita i desmenjat, Sagarra All 152. Fer el desmenjat: fingir inapetència d'allò que vertaderament es desitja. A Mallorca es diu fer es desmenjat amb talent. «Tu dies que no em volies | i feies la desmenjada; | amb les dos mans ho pendries | tot lo que jo et regalava» (cançó pop. Pego). Ja picarà l'esquer!... Vol fer-se la desmenjadota! Ganes rai!, Pons Com an. 155. «De paraules un torrent | en teniu per qui en voleu; | i a mi par que em faceu | es desmenjat amb talent» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
dəzməɲʒat (or., bal.); dezmeɲʒát (occ.); dezmeɲʧát (val.).
    Intens.:
desmenjadet, -eta; desmenjadot, -ota; desmenjadíssim, -íssima.