Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desmentir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESMENTIR v.
|| 1. tr. Contradir qualcú com a fals parlador; cast. desmentir. Si és negú qui d'assò 'm desmenta e diga que jo no dic ver, Llull Cont. 112, 18. E, si rahó fou que benvolgut fos, | mils ho meresch: mon hull no 'm desmentrà, | car per gran dol moltes veus ne plorà | e, no plorant, mostrava'm dolorós, Auzias March, xxv. Al meu voler lo saber lo desmint, Auzias March, i. E als amadors eu los vull desmentir, Jordi de St. Jordi, iv. L'homo defia la gent a que'l desmenten ab sa història en sa mà, Aurora 226.
|| 2. Contradir una cosa com a falsa; cast. desmentir. Axò que tot Ciutat ha dit com a cosa certa, sense desmentir-ho ningú, Roq. 5.
|| 3. Contradir amb fets; obrar en contradicció amb una cosa; cast. desmentir. Intenció se desment en los clergues qui són elets a esser prelats ab simonia, Llull Cavall. 19 vo. «Porta't bé, sense desmentir la bona educació que has rebuda».
|| 4. ant. intr. Parlar en contradicció amb una cosa; declarar la falsa. E fo davant Nos aprés dinar e desmentí d'aço que havia dit En Jaume de Mallorques, Pere IV, Cròn. 231.
|| 5. Estendre bé la roba de la bugada perquè no faci plecs ni arrugues (Manresa, ap. Griera Tr.). (Segurament és deformació de esbandir).
    Fon.:
dəzməntí (or., bal.); dezmentí (occ.); dezmentíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model mentir.