DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinňnims
CIT
TERMCATDESMERČIXER v.
|| 1. intr. Perdre una part del propi mčrit o valor; cast. desmerecer. «Amb aquesta acció has desmerescut molt als ulls de tothom». «Aquesta noia ha desmerescut, no és tan bonica com era». «El color d'aquestes teles és sňlid, que no desmereixerŕ mai».
|| 2. Oblidar-se, despreocupar-se d'una cosa (Empordŕ, Lluçančs, Plana de Vic); cast. olvidarse. Fatigada d'aquell morbós treball, tancava les parpelles per desmerčixer-me'n, Ruyra Pinya, ii, 107. Crec que tindrŕs punt a no desmerčixer-lá mai de la vida, ibid. 170.
Fon.: dəzməɾέʃə (pir-or., or., Maó); dezmeɾéʃe, dezmeɾéјʃe (occ.); dezmeɾéјʃeɾ (val.).
Conjug.: segons el model mereixer.