DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESMUNTAR v. tr.
|| 1. Descavalcar, baixar de cavall o d'un vehicle; cast. desmontar. Quant fom a peu dels cauals desmuntats, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 106).
|| 2. Desfer una cosa en les peces que la formen; fer cessar d'estar muntat; cast. desmontar. Desmuntar o desfer un rellotge o alguna altra cosa composta de moltes pesses, Lacavalleria Gazoph. Dexeu-lo sortir; no veyeu que no hi arribo per desmontar-li la fesomia!, Vilanova Obres, xi, 120.
|| 3. Arrabassar, convertir un bosc o malesar en terreny de conreu (Tortosa, Maestr., Val.); cast. desmontar.
|| 4. Tallar i rebaixar un terreny pujat, per donar pas a un camí de ferro, a una carretera, etc.; cast. desmontar.
|| 5. Desamuntegar l'herba que estava a munts, per si convé que s'assequi més (Cerdanya); cast. desamontonar.
    Fon.: dəzmuntá (pir-or., or., bal.); dezmuntá (occ.); dezmuntáɾ, dezmontáɾ (val.).