DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESNATURAR v. tr. ant.
|| 1. Treure del curs natural. Aquell gran esplet que molts desnatura | en la joventut, per molt practicar | a la velledat no deixa plegar, Proc. olives 73. a) refl. Apartar-se d'allò a què naturalment es tendeix. Car mon trist cor se desnetura de tot deport, Martí Garcia (Cançon. Univ. 218). Fora de seny és qui sos comptes clou, | que, perduts ells, del món se desnatur, Auzias March, cxiv.
|| 2. Deslligar del vincle de naturalesa respecte del senyor feudal. Tramès... son procurador bastant, qui, per lo poder a ell donat, desnaturà lo dit infant del vassallatge en què lo dit infant era tengut al dit rey de Castella, Pere IV, Cròn. 341. Lo segon és de jamés desnaturar-se de son rey e natural senyor, per molts mals e dans que li faça, Tirant, c. 79.