Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desnonar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESNONAR o DESDONAR v. tr.
|| 1. Tornar prendre allò que s'havia donat; cast. desdonar. Havia passat la joventut posant voluntats y desdonant-les, Vilanova Obres, iv, 236. Que't desdonava l'anell, Guimerà Poes. 120.
|| 2. Tornar arrera d'un contracte; negar o deixar de mantenir l'atorgament d'una cosa contractada; acomiadar o declarar fora del contracte la persona amb qui s'havia contractat; cast. rescindir (un contracte), desdecir (una cosa contractada), despedir (la persona contractada). «En Joan m'havia llogat la casa, i ara me l'ha desnonada». Desnonar una casa, un pis, una masia, etc.: invitar el llogater a sortir-ne, o comunicar el llogater a l'amo el propòsit d'anar-se'n. Desnonar una batalla: ant., declarar-se no dispost a entrar en la batalla que s'havia concertada. Desnonar un criat, un empleat, una dida, etc.; manifestar-li que hem acabat de fer ús dels seus serveis. La terça és per vós desnonar la bataila, doc. a. 1390 (RLR, vi, 374). Aquel que l'aurà logat tal bracer, puxa desnonar de vespre, si menester no l'ha, per alcuna rahó; mas lo bracer no se'n porà desdir, doc. a. 1434 (Bol. Ac. B. L., xi, 331). Se podrà desnonar o dar comiat quant bé aparegue al senyor, doc. Ripoll, a. 1775 (ap. Aguiló Dicc.). Y tot seguit, desnonar el pis en què hem entrat avuy, Oller Fig. pais. 128. Aqueix vespre mateix queda desdonat; en arribant a casa no li obro la porta, Vilanova Obres, viii, 210. Ab lo mateix sentiment que plorarien Adam y Eva quan los van desdonar el Paradís, Vilanova Obres, ix, 224. No feya més de dos dies que li havia deixat desdonar un bon operari, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 291). Si tendrà rànoa? Seria per això que s'eren desnonades les tres dides que ja havia tengudes la menuda, S. Galmés (Jocs Fl. 1923, 107). Quan dos promesos han renyit es diu que han partit palles, i van a desnonar, que és anunciar a una de les parts que el prometatge és romput, Griera Espos. 17.
|| 3. Declarar incurable un malalt; cast. desahuciar. Desnonat de la vida, tapats els esperits, Ruyra Parada 166.
    Fon.:
dəznuná (Empordà, La Selva, Gir., Plana de Vic, Barc., Solsona, Cardona, Igualada, Tarr., Sta. Col. de Q.); deznoná (Ll., Ribera del Sió); dəznoná (Mall.); dəzðuná (Lluçanès); dəzðoná (Pollença); dezðoná (Morella, Maestr.).
    Etim.:
compost del prefix negatiu des- i del verb donar. La forma desnonar és efecte d'una assimilació de la d a la nasal de la síl·laba següent.