DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DESNUAR v. tr.
|| 1. Deslligar allò que està nuat; desfer un nuu; cast. desanudar, desatar. Començà desnuar de or la cordadura de un brial de domàs burell, Corella Obres 293. Dues la desnuen les tiretes del que en los peus calçaua, Alegre Transf. 22.
|| 2. ant. Desllorigar; treure de lloc (els ossos, els membres); cast. descoyuntar. Totes vostres juntures descusiren, e tots vostres ossos desnuaren, e enfre les vostres polpes meteren claus e espines, Llull Cont. 122, 9. Capó se talla de aquella mateixa manera, aximateix la gallina que sia rostida, salvo la corpenta que se vol tota desnuar ho departir, Robert Coch 3.
|| 3. fig. Deslligar, alliberar d'una cosa que fa nosa, d'una dificultat, etc.; cast. desatar. Blanquerna desnuà l'enteniment de la ymaginativa e pujà'l sobre ella, Llull Blanq., Art de Contempl. i, 5. L'enteniment en la primera espècia no és purament desnuat de la ymagenativa ni de la fantasia, Llull Dem. 107. Car no desnua dubietat lo parentat testificant, Spill 11860. Per fi, a mi se m'havia destravat la llengua com an ellas desnuat el cor, Oller Bogeria 57. a) refl., ant. Desplegar-se, desenvolupar-se; cast. desarrollarse. Son natural bel·licós comensà de desnuarse en aquella guerra, Lacavalleria Gazoph.
    Refr.
—«Qui bé nua, bé desnua, sia fil o filampua» (Mall.).
    Fon.: dəznuá (pir-or., or., bal.); deznuá (occ.); deznuáɾ (val.).
    Var. form. i sinòn.: desnusar, desnugar.
    Etim.: compost del prefix negatiu des- i del verb nuar.

2. DESNUAR v. tr.
Despullar de la roba, i per ext., d'allò que protegeix en qualque manera; cast. desnudar. Ciutat desnuada o despullada de forses, Lacavalleria Gazoph. És paraula inusitada en català; l'equivalent més general és despullar.
    Etim.: format damunt nu, amb el prefix negatiu des-.