DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESOBEDIÈNCIA f.
Acte de desobeir; cast. desobediencia. Temprança se concorda ab obediència e glotonia ab desobediència, Llull Gentil 90. Yo son lo pare Adam, aquell qui fou desobedient a Déu, per la qual desobediència som açí tots, Pere Pasqual Obres, i, 6. Per castigá sa seua desobediència rebel·lada, Ignor. 68.
    Fon.: dəzuβəðiέnsiə (Barc.); desoβeðiέ̞nsia (Val.); dəzoβəðiέ̞nsi (Palma).
    Etim.: derivat de desobedient.