DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESOBLIGAR v. tr.
|| 1. Alliberar d'una obligació; cast. desobligar. Pus obligat s'és a algú, no's pot desobligar sens volentat e consentiment d'aquell a qui s'és obligat, Cost. Tort. IV, vi, 5. Lo marit és absolt e desobligat d'aquela estimació del creyx, Cost. Tort. VIII, viii, 13. Uolents obuiar a totes coses et maneres per les quals la dita uniuersitat pogués tornar, com desobligada'n sia, en semblants càrrechs de deutes o violaris, doc. a. 1340 (BABL, xi, 371). Sien deliurats e desobligats de totes seguretats per ells prestades, doc. a. 1388 (Priv. Vilafr. 41). Gran goig haguí | com romanguí | d'aquell diable | incomportable | desobligat, Spill 3125.
|| 2. Desservir; merèixer mal de qualcú (Lacavalleria Gazoph.).
    Fon.: dəzuβliɣá (Barc.); desoβliɣáɾ (Val.); dəzoβliʝá (Palma).