Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desordenar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESORDENAR (i ant. desordonar i desordinar). v. tr.
|| 1. Posar en desorde; cast. desordenar. L'hom saui sentí en son coratge mouiment de ira, per la qual sentí passió e desordonaren-se les paraules que dehia, Llull Felix, pt. viii, c. 32. L'abadessa respòs dient que en una obra matexa pot hom ordenar e desordenar sa entenció, Llull Blanq. 32, 2. Perque la fosca y serena | tant les guasta y desordena | que en lo cap los fa gran mal, Cons. casat 124.
|| 2. ant. Llevar l'Ordre sagrat a un clergue. Aprés la mort del dit Papa Steue succehí en lo papat Papa Johan IX, lo qual reprès lo fet del dit Papa Steue e desordenà tots aquells que ell hauia ordenats, Eximplis, ii, 148.
    Fon.:
dəzuɾðəná (or.); dezoɾðená (occ.); desoɾðenáɾ (val.); dəzoɾðəná (mall.).
    Etim.:
compost del prefix negatiu des- i del verb ordenar.