DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESORDENAT (ant. desordinat i desordonat), -ADA adj.
Mancat d'ordre; cast. desordenado. a) En sentit material: Tenen la capella ahont fan la pròpria festa molt desordenada axí de vestiments com de altres coses necessàries, doc. a. 1594 (arx. mun. de Barc.).—b) En sentit moral: Mancat d'ordenació al fi propi. Accidentalment amen los hòmens peccadors ab les dues intencions desordonades en lurs amors, Llull Gentil 313. Ha seguit lo desordenat voler, Metge Somni iv. Per seguir lo vostre apetit desordenat, Tirant, c. 329. No sien los vostres cossos replets e embargats de embriaguea ni de menjar desordonat, Oliver Exc. 73.
    Fon.: dəzuɾðənát (or., men., eiv.); dezoɾðenát (occ., Cast., Al.); desoɾðenát (Val.); dəzoɾðənát (mall.).
    Intens.: desordenadot, -ota; desordenadíssim, -íssima.