Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desori
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESORI (ant. desodi). m.
|| 1. Desordre, confusió. Males persones e legoters hauien mès gran desori e mala voluntat entre'l comte en Ramon Berenguer de Barcelona e'l dessusdit Guillem Ramon, Boades Feyts 234. Per pacificar e subjugar bé aquella part de Spanya hon eren los desoris, destruí molts pobles, Boades Feyts 17.
|| 2. Estat de confusió i de gran anormalitat produït per una desgràcia, una pèrdua, una tribulació inesperada; especialment, Estat de confusió en què molts criden, o ploren, o s'insulten (or., occ., val., bal.); cast. desconcierto, zipizape, zaragata. «Quin desori, en aquella casa, quan se va morir l'hereu!»«A casa tot és un desori». Que'm sembla tenien entr'ells molt gran cisma, | qu'els uns ab los altres fent contres y proues | ab molt gran desodi venien a noues, Brama llaur. 19. Y si no podeu detindre | tal desori y tal afront, Llorente Versos, i, 150. Si les dones fossen escoltades, no passarien més de quatre desoris, Vilanova Obres, xi, 182. La Tuyas, consternada per aquell desori, es desentranyava per ajudar-los, Pons Auca 207.
    Fon.:
dəzɔ́ɾi (pir-or., or.); dezɔ́ɾi (occ., Maestr., Cast.); desɔ̞́ɾi (Val.); dəzðɔ́ɾi (Empordà); dəzɔ̞́lit (Men.).
    Sinòn.:
del || 2: desveri, enrenou.
    Etim.:
incerta. Segons M. de Montoliu (BDC, iii, 63), desori vindria de desordre que s'hauria convertit en *desodri i després s'hauria reduït a les formes desori i desodi. En canvi, Spitzer Kat. Etym. 16 afirma que desori ve de desodi, i que aquesta darrera forma és un compost del prefix negatiu des- i del mot odi. Ni un ni altre etimologista tingueren notícia de les formes baleàriques desòlit i desveri, sinònimes de desori. Desòlit és evidentment una variant de desori amb probable influència de desolar. En canvi desveri té molt probablement el seu origen en el català desvari, derivat de desvariar (<llatí dis-+variare) que amb el pas de va> ua> o (segons Wagner ap. ZRPh, lxiii, 524) ha donat desori, o potser simplement desveri ha originat desori per analogia de desordre.