DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPÒTIC, -ICA adj.
Propi de dèspotes; absolut i abusiu en el governar; cast. despótico. Comprar ets electors perque donin es vot és s'inmoralidat més despòtica, Ignor. 30. Comença a tractar a Rosa d'una manera una mica despòtica, Sagarra Vida, i, 259.
    Fon.: dəspɔ́tik (Barc.); despɔ̞́tik (Val.); dəspɔ̞́tiс (Palma).
    Etim.: pres del gr. δεσποτικóς ‘propi del senyor’.