DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPARAR v.
|| 1. tr. Fer cessar d'estar preparat o aparellat; cast. desaparejar. Dos maymons per plantar e metre aquells dauant la porta forana del dit Reyal per parar e desparar la cadena de la dita porta perque no entren les bèsties en lo pati, doc. a. 1443 (Arx. Gral. R. Val.). Desparar la taula: desguarnir la taula dels utensilis necessaris per a menjar; cast. quitar la mesa. Les taules jamés se desparauen sinó per mudar toualles netes, Tirant, c. 48. Volent partir hi desparar les taules, | viu que lo jorn del tot ja clarejaua, Somni J. Joan 100. Les dugues minyonetes... se precipitaren a desparar la taula, Pous Empord. 185. Desparar l'altar: llevar-li els paraments que l'adornen en les funcions solemnes, principalment en les de Setmana Santa. Es guarden les coquetes de cera que han estat vora'l càlzer durant les hores del Monument i el bocí de ciri que retornen al desparar-lo, Serra Calend. folkl. 108. Desparar el peu, en el giny o premsa d'oli: desfer el peu i buidar els cofins després de premsada l'oliva (Tortosa, Vinaròs). Desparar la premsa de vi: traure'n la brisa ja premsada (Gandesa). Desparar la llosa: fer caure la llosa de caçar (Gandesa, Mall.). Desparar el filat: estirar la corda per ajuntar les dues teles i encloure-hi els moixons (Gandesa, Tortosa). Desparar una escopeta: pistola, etc.: engegar el tret d'una arma de foc (Mall.). (V. disparar).
|| 2. intr. (ant.). Disparar-se, engegar-se. Llavòs lo crit de dol dins mi despara | del dan sobrat que'n mon senyor mirí, Martínez 115.
    Loc.
—Desparar un altar per parar-ne un altre: desatendre una cosa per prestar atenció excessiva a una altra.
    Fon.: dəspəɾá (pir-or., or., bal.); despaɾá (occ.); despaɾáɾ (val.).