DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPATX m.: cast. despacho.
I. Acte de despatxar.
|| 1. Acte de resoldre un negoci o assumpte. Arrivà en la ciutat de Vic a effecte de ordenarse; y com no tingué bon despatg, sen anà a Fransa a ordenarse, Canyelles Descr. 215. Yo he tingut de mon negoci un breu y prompte despatx, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Venda al públic. Mercaderia de bon despatx o de bona venda, Lacavalleria Gazoph. Quina és sa tenda que té més despatx?, Roq. 3. «Aquesta botiga té poc despatx». «En el despatx està la ganància» (Val.).
|| 3. Acte de despatxar o actuar ràpidament; condició de despatxat, actiu, deseixit. Sobre tot a la Rosalia, que tenia a la gent encantada ab lo seu despaig, bondat y garrida figura, Genís Julita 143.
II. Lloc on es despatxa.
|| 1. Oficina on el personal d'una casa comercial tracta amb els clients, porta la comptabilitat, etc. A casa seguim lo sistema dels despatxos més arrancats, Vilanova Obres, xi, 105.
|| 2. Habitació on hi ha la taula-escriptori i on s'estudia o es treballa en coses de caràcter intel·lectual. Van introduir-se en una antecel·la, petit despatx voltat de llibreries, Ruyra Flames 59.
III. Document escrit i enviat per curs ràpid. Lo qual aportà uns despaxos per lo molt illustre... Joan Estelrich, Entrev. Eyv. 57. Despatx telegràfic: comunicació transmesa per telègraf. Despatxos: lletres o documents oficials en què s'ordena o s'autoritza qualque cosa. Poch ha que jo so tornat de la cort ab los meus despatxs, Lacavalleria Gazoph. «El meu cosí ja té els despatxos per a casar-se»: ja té la cèdula d'autorització per al matrimoni. Córrer els despatxos: donar curs ràpid a una documentació. Donar els despatxos a qualcú: despedir-lo, donar-li comiat, i especialment expulsar-lo. La noya es posava a plorar encara no sentia a dir a sa mare que volia donar los despatxos al seu pretendent, Vilanova Obres, iv, 37. Estava empleat amb nou duros cada mes, y li donaren es despatxos per inútil, Ignor. 19.
    Fon.: dəspáʧ (pir-or., or., bal.); despáʧ (occ., val.).
    Plur.: despatxos és la forma més freqüent, i la normal en català escrit; despatxs (pronunciat amb final -áʧ, -áјts, -áјs segons les regions) és una forma vulgar en diferents dialectes, principalment en valencià i eivissenc.
    Intens.:—a) Augm.: despatxàs, despatxarro, despatxot.—b) Dim.: despatxet, despatxel·lo, despatxeu, despatxó, despatxiu.
    Etim.: derivat postverbal de despatxar.