DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DESPENDRE v. tr.
|| 1. Gastar; donar una cosa (material o immaterial) per obtenir-ne una altra; cast. gastar. Los reys... per tal que ells sien coneguts per bons e per nobles... despenen lurs dies e deguasten lurs pobles, Llull Cont. 28, 25. Les fembres... molts hòmens són qui despenen tot quant an e qui per la gran amor que'ls an moren per amor d'elles, Llull Cont. 284, 16. Home qui ajusta diners, que despena aquells com los ha mester, Llull Arbre Sc. i, 100. De ço qu'el marit despèn en sa muyler tro a la mort d'eyla, nuyla demanda no pot ne deu fer contra'ls hereus, Cost. Tort. II, xi, 5. E'ls desféu la messió de tot quant havien despès, Muntaner Cròn., c. 94. Rey despèn per guanyar, e la gent guanya per despendre, Jahuda Dits, c. 2. Si com l'avar los dinés per ells ama, | que no veu res per què aquells despenga, Auzias March, cxvii. Aquest gloriós metge, qui tota la sanch sua ha despès en medicines per a la salut nostra, Villena Vita Chr., c. 229. Lo ús propi dels diners és cambiar e despendre'ls, Egidi Romà, ll. ii, pt. 3a, c. 11. Los parvífichs tots jorns entenen com despendran poch, ibid., ll. i, pt. 2.a, c. 21. a) substantivat (m.): Les riqueses més valen per lo despendre, Genebreda Cons. 79. Lo saber no'l minue lo despendre, mas minue'l lo cobetyar, Jahuda Dits, c. 6.
|| 2. Consumir una cosa fent-ne ús. Negun hom estrayn qui aport forment, ordi... ne altres coses de menjaries... que en Tortosa se degen despendre, no sie penyorat, Cost. Tort. I, xvii. Per 3 quarteres d'ordi que despeseren los dits cunills, doc. segle XIV (Alm. Isl. Bal. 1877, p. 90). No pot donar tant vi com la casa ne despèn, Agustí Secr. 92.
|| 3. fig. Invertir, dedicar (paraules, esforços, etc.) a conseguir alguna cosa. No vullau en va despendre vostres paraules, Tirant, c. 21. Sino tant com los mots vas despendent, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 283). Los dos casats, ¿com despeneu tantes paraules?, Viudes donz. 612.
|| 4. fig. Passar temps dedicant-lo a alguna cosa; cast. invertir. E tot est dia e tota la nit sien despesos en comiat e en plor, Llull Blanq. 5. Tota la nit despenen en plets o questions, Metge Somni iii. No despenats tant temps en paraules, Curial, ii, 11. De tants anys que, de vós absent, tinch en aquesta presó despesos, Paris e Viana 30. En alcuna ylla luny de habitació de hòmens despeséssem nostra vida, Hist. Troy. 219.
    Fon.: dəspέndɾə (Barc.); despéndɾe (Val.); dəspə́ndɾə (Palma). És paraula quasi inusitada en el llenguatge vulgar, però ben usada en el literari.
    Conjug.: la donam en el paradigma adjunt.
 
    Etim.: del llatí dispendĕre, mat. sign.

2. DESPENDRE v. tr.:
V. desprendre.