DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPENYAR v. tr.: cast. despeñar.
|| 1. Llançar de dalt una penya avall. Los antichs usaven despenyar als qui trobaven dormint per tres vegades, Trad. catalana de les Partidas, segle XV (Est. Univ. vii, 139). Procuraren de portar-lo a la penya ahont despenyar-lo volien, Isop Faules 23. a) refl. Dintre el pou de l'abisme pregon tot despenyant-se, Atlántida ix.
|| 2. fig., refl. Caure, anar per avall. Tenia el front bombat, i molt sovint els seus cabells... se li despenyaven per ell com les enredaderes que coronen els penyals, Oller Pap. ii.
    Fon.: dəspəɲá (or., bal.); despeɲá (occ.); despeɲáɾ (val.).
    Var. form.: espenyar.
    Sinòn.: enderrocar, estimbar.