DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPLAER o DESPLER m.
Impressió desagradable; disgust; cast. desplacer, disgusto. No vuyl fer neguna cosa que sia desplaer de uós, Jaume I, Cròn. 22. No coneguí en vós ningun senyal de desplaer, Llull Blanq. 1. Lo senyor de la nau o del leny se deu guardar de fer desplaers a aquells mestres, Consolat, c. 53. Per gran despler que hac, no poc sopar, Pere IV, Cròn. 115. Jo he gran desplaher de la vostra pena, Metge Somni ii. Se seguiran dans, per les penes posades, e desplaers e enuigs grans, doc. a. 1405 (Capmany Mem. ii, 205). Pressentia ja els desplaers que li guardava la vida de població petita, Oller Vilaniu 17.
    Refr.—a) «Quan lo pler és a la sala, lo despler munta l'escala».—b) «Quina culpa té el cirerer, si son amo li fa un desplaer» (Lleida, ap. Griera Tr.).
    Fon.: dəsplέ (Barc.); desplaéɾ (Val.); dəsplə́ (Palma). És paraula inusitada en el llenguatge vulgar.
    Var. form.: desplaser.
    Etim.: del llatí displacēre, ‘desagradar’.