DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPLAURE v. intr.
Desagradar; causar desplaer; cast. desplacer, desagradar. Molt desplach al rey com per diners ne per neguna franquesa hac a jaquir justícia, Llull Felix, pt. i, c. 5. E no us desplàcia quant dic que companyó vos lliuraré, Desclot Cròn., c. 167. Tota la terra de Aragó nos amava e'ns volia bé e les desplahia fort la persecució e greuges que'ns feya nostra madastra, Pere IV, Cròn. 69. Ço que ara llurs plau, adés desplaurà, Metge Somni i. Pus amor vol sia del tot servent | de la qui se mon anuig li despleya, | de mon parer gens no'm poria moure, Masdovelles 127. No m'agrades ni'm desplaus, Massó Croq. 42.
    Fon.: dəspláwɾə (or., bal.); despláwɾe (occ., val.).
    Conjug.: segons el model plaure.
    Etim.: del llatí displacēre, mat. sign.