DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPLEGAR v. tr.
|| 1. Fer cessar d'estar plegat; estendre allò que estava aplegat; cast. desplegar. Lo senyor rey... féu desplegar l'estandart e les trompes e les nacres tocaren, e la davantera va ferir, Muntaner Cròn., c. 55. Lo preuere desplegant los corporals, Gualbes Hist. Corpocr. 25. Desplegava y extenia las pessas que treya d'un grandàs armari, Pons Auca 252. No desplegar els llavis: no obrir-los, no parlar. Desplegar les veles: estendre-les perquè agafin bé el vent. a) refl. Cessar d'estar aplegat. Com les trompes e les nacres tocarien del senyor rey, e l'estandart se'n desplegaria, que tothom cridàs: senct Jordi e Aragó!, Muntaner Cròn., c. 55. Veig tes ales que es despleguen | tot lo creat abraçant, Costa Poes. 33.
|| 2. intr. o refl. Passar les tropes de l'orde compacte a l'orde obert i estès; cast. desplegar.
|| 3. Exposar amplament; explicar; cast. explicar. Quant Boeci hac desplegades les rahons e les sues dolors e ranchors..., la philosophia li respòs, Genebreda Cons. 48. Dix: «Tot lo negue: | mas, com veuran lo que desplegue | per la part mia, | conexeran sa strologia | esser errada, Somni J. Joan 1380.
|| 4. Desenrotllar; cast. desarrollar. Tot hom qui ha desig de saber..., desplech la lum de la sua rahó e del seu enteniment, Genebreda Cons. 159. L'espectacle ermós que devant dels ulls se'ns desplegava, Massó Croq. 90. Esperonant-li l'afany de desplegar qualque habilitat qui cridàs l'atenció de l'atlota, Galmés Flor 12.
|| 5. intr. (ant.) Partir una embarcació; anar-se'n. Los talayers... an descubertes desset fustes, sis latines, e no dien quin marinatge han fet ne d'on són partides ne d'on an despleguat, doc. a. 1495 (Boll. Lul. x, 128).
    Fon.: dəspləɣá (pir-or., or., bal.); despleɣá (occ., Maestr.); despleɣáɾ (val.); dəspləʝá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.: del llatí displĭcare, mat. sign. || 1.