DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPOBLAR v. tr.
Llevar la població; buidar un lloc d'allò que el pobla (persones, animals, plantes); cast. despoblar. Cavallers... aucien los hòmens e despoblen les ciutats e'ls castells, Llull Cont. 112, 15. Enderrocaren hedificis e guastaren tota la terra e la despoblaren, Reis Bret. 241. Diu lo saui: Si no fossen los honrats, despoblars'ia lo segle, Jahuda Dits, c. 9. Tarragona fou despoblada per los romans e aprés tornada a poblar per los gots, Tomic Hist. 15. a) ant. refl. Anar-se'n els habitadors d'un lloc. Per la tanta necessitat que tenim per causa dels moros, que molta gent ve a despoblar-se de la vila, doc. a. 1562 (Hist. Sóller, ii, 181).
    Fon.: dəspubblá (pir-or., or., men., eiv.); despoβlá (occ., Maestr.); despoβláɾ (Cast., Val., Al.); dəspobblá (mall.).
    Etim.: compost del prefix negatiu des- i del verb poblar.