DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPRENDRE v. tr.: cast. desprender.
|| 1. Desagafar; separar una cosa d'una altra a la qual estava agafada o presa. La cinglera... quedà esmaixalada, i l'immensa osca de son vuid no s'arrasarà fins que's desprenguin altres cantells de serra, Verdaguer Exc. 64.
|| 2. refl. Sortir, deixar-se anar (un fluid). De la terra es desprenia un baf teb, Rosselló Many. 111.
|| 3. fig. Deduir, conèixer una cosa per deducció. «De tot el que has dit, desprenc que estàs malalt». Notaven en la correspondència de son propi cert deix de mal humor..., que es desprenia fins per lo tortuós de l'escrit, Pons Com an., 52.
|| 4. refl. a) Deseixir-se, alliberar-se (d'una cosa molesta, llepissosa, inconvenient). La fisonomia del jove Karl s'anà desprenent de sa estantissa múrria, Pons Com an., 57.—b) Cedir a altri una cosa apreciada. On són es vestits que m'hai comprats? on són ses viandes...? De tot me só despresa per vosatros, Ruyra Pinya, ii, 191.
    Fon.: dəspέndɾə (pir-or., or., Maó); despéndɾe, despɾéndɾe (occ., val.); dəspɾə́ndə (mall.); dəspə́ndɾə (Ciutadella).
    Conjug.: segons el model prendre.
    Etim.: compost del prefix negatiu des- i del verb prendre.