Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  despullar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESPULLAR v. tr.
|| 1. Llevar els vestits o la roba que cobreix el cos; cast. despojar, desnudar. a) tr., amb complement directe de persona o animal. Los jueus despullaren lo Salvador de tot lo món e escupiren-li en la cara, Llull Doctr. Puer., c. 8, 7. De totes ses robes fou prest despullat, Passi cobles 47. Sovint anava | de nit al nou | bany d'En Çanou: | ... | al despullar | véreu ballar | en bells tapits, Spill 2655. No ha duptat... pendre la persona de Gabriel Mayrata... y aquell scanyar y offegar y despullar tot nuu y llensar en un avench, doc. a. 1574 (Boll. Lul. vii, 42). Davant tothom fo aquell malvat desgraduat del orde de cavalleria e despullat de les sues armes, Boades Feyts 274. Les ovelles... el tonedor les despullava ràpidament de llur vestimenta hivernal, Pous JF 28.—b) refl. Aquest home se n'anà a la un d'aquells lits, e despullà's e mès-se en lo lit, Llull Blanq. 15, 3. Féu detenir la barca e despullà's tot nuu e cenyí's una corda, Tirant, c. 92. Despulla si e dóna a l'estrany roba, Auzias March, cviii.c) tr., amb complement directe de la roba o vestit llevat. Feren vestir al conestable la sobrevesta..., aprés despullaren-li aquella e vestiren-li la del ducat de Macedònia, Tirant, c. 207. Tantost la dona despullà's la sua roba e vestí-la-y, Curial, i, 25. Una camisa... nunca del cors | sino podrida | troços partida | la's despullava, Spill 2411.—d) fig., aplicat a conceptes espirituals: Ab les vostres vertuts endrès ses qualitats entel·lectuals per tal les vesta de vertuts e les despull de vicis, Llull Cont. 348, 10. Desconfiant e despullant-me dels meus propris mèrits, Eximenis Conf. 30. Ans que despullarse de la justícia que ens assistia, Ruyra Parada 52.
|| 2. Llevar a una cosa allò que la cobreix o que exteriorment l'adorna. Les cordes nervoses són despullades de carn, Cauliach Coll., ll. i, d. 1a, c. 2. Entraren los perros inhumans... robant los altars, despullant-los de las tovalles, palis, etc., doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 752).Despullar el carro: llevar-li les estores i la vela (Freginals). Despullar-se les gallines: caure'ls les plomes. Especialment: a) Llevar a un arbre o planta les fulles; i refl., perdre les fulles. Lo derrer treball per lo qual se ha fet tot l'any tanta pena són les messes, despullar o segar los forments, Agustí Secr. 81. El vent, sacsant els arbres, els despullava de ses fulles, Pons Auca 309. Els ametlers se despullaven del últim fullam, Galmés Flor de cart 48.—b) intr. Caure la flor dels ceps quan ja comencen a veure's els grans de raïm (Priorat). «Aquesta vinya ha despullat bé» (Falset).—c) refl. Perdre (el vi) la capa o el color (Camp de Tarr.).
|| 3. Desposseir. Sos enemichs o ladres o altres mals hòmens, a ruïna o a naufrag o altre cas d'aventura li ajen tolts los seus béns ne'ls n'ajan despulats, Cost. Tort. IV, i, ii. Perdé tots sos regnes e fou de aquells despullat e foragitat, Pere IV, Cròn. 376. Tots aquells qui la dita vetla recusaran o fer no la volran... sien despullats e gitats de la dita almoyna, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 463). Donchs si no muyr, no'm despuls dels teus dons, Auzias March, lxi. Per què em donàveu la vida | per despullar-me'n així?, Verdaguer Idilis. a) refl. Desposseir-se, desprendre's voluntàriament d'una cosa. La constitució que hom ha feta als juheus, que si's convertexen, que's despullen de tot quant han, Llull Felix, pt. i, c. 11. L'emperador... com vaé la franquesa del magaduch... que ell se volia despullar del magaducat, Muntaner Cròn., c. 211. Yo done mon loch, lo ceptre e la corona real, e despullme de tota ma senyoria, Tirant, c. 17.
|| 4. Barrejar, privar un lloc d'allò que conté o que el guarneix. Atterrarà aquell príncep de infern..., despullarà aquell loch, Villena Vita Chr., c. 232. Roban las casas sacras, despullan lo poble, Egidi Romà, ll. i, Com lo rey corrent fos vengut e ja haguessen de tot la casa despuyada, Marsili Cròn. 109.
    Loc.

Despullar un altar per vestir-ne un altre: atendre a una cosa desatenent-ne una altra.
    Refr.
—a) «Tots naixem despullats».—b) «Més val vestir sants que despullar borratxos»: vol dir que és millor no casar-se que casar-se malament (Val.).—c) «Qui de roba d'altri es vesteix, a la plaça el despullen» (o «al mig del carrer el despullen»).
    Fon.:
dəspuʎá (pir-or., or.); despuʎá (occ., Maestr.); despuʎáɾ (Cast., Val., Al.); dəspuјá (Mall., Eiv.); dəspuá (Men.).
    Etim.:
del llatí despŏliāre, mat. sign.