DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESSAGNAR v. tr.
Treure la sang; cast. desangrar.
|| refl. Perdre la sang; cast. desangrarse. Y el cap ab espines | tinch ja dessagnat hi'l cos tot batut, Passi cobles 116. Axí morrà, que jau en la terra freda e tot se dessagna, Tirant, c. 59. Sèneca entrà dins un bayn, e feu-se sagnar de abduy los brasos, e con fo desancnat [sic] morí sens pena, Eximplis, i, 174. La Xica feia dessagnar un pollastre, Víct. Cat., Ombr.
    Fon.: dəsəŋná (or.); desaŋná (occ.). En valencià i mallorquí predomina la forma castellana dessangrar: desaŋgɾáɾ (Val.); dəʦəŋgɾá (Mall.).
    Etim.: del llatí vg. *dis-sanguĭnare, mat. sign.