DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESSOTERRAR v. tr.
Treure de sota terra; cast. desenterrar. De mantinent sia desoterrat, doc. a. 1266 (BSAL, x, 240). Ans si són soterrats, deuen esser dessoterrats, Cost. Tort. xviii. Apenes trobaren bastays qui'll dessoterrassen et sebelissen, Arnau de Vilanova Rahon. La cara alterada... que apparia l'aguessen dessoterrat, Carbonell Ex. Joan II, c. 10. Aprés que fou mort..., son successor féu-lo dessoterrar e féu-li despullar les vestedures, Eximplis, ii, 148. Y al dessoterrar la cendra | dels llinatges pobladors, | m'esforçaria d'encendre | l'amor patri en tots los cors, Aguiló Fochs foll. 39.
    Fon.: dəsutərá (or.); desoterá (occ.); desoteráɾ (val.); dəʦotərá (mall.).