DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESSUCAR v. tr.
|| 1. Llevar el suc a una cosa; treure-li el suc que conté; cast. desjugar, deszumar. «Aquesta carn s'ha de dessucar». «Aquest arbre tan esponerós dessucarà tota sa terra». (Mall.) «Quan una vinya se fa treballar molt podant-la llarga, se la dessuca» (Camp de Tarr.). De que's dessuca la semblança nostra per gran dieta, Febrer Purg. xxiv, 17. Lo lli... vol la terra molt grassa perque ell la desuca [sic] molt, Agustí Secr. 25 vo. Tiren lo millor such y desuquen lo greix de la terra, Agustí Secr. 77. Especialment: a) Tòrcer la roba de bugada quan l'han rentada amb aigua freda, abans de posar-la dins el cossi on l'han de passar de bugada (Mall.).
|| 2. fig. Treure a una persona o cosa la seva part millor; desposseir-la d'allò que li dóna valor (riqueses, treball, etc.); cast. secar, desjugar. Dessucar los pobles, carregar de injustes accions als pobles, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: dəsuká (or., eiv.); desuká (occ.); desukáɾ (val.); dəʦuká (mall., men.).