DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DESTACAR v. tr.
Deslligar; desfermar una cosa que estava subjectada; cast. desatar. Con per gran vent inflada vers lo cel | la vela cau, pus que l'arbre's destaca, Febrer Inf. vii, 14. També es guaiten les vaques i ajuden al vaquer a l'estacar-les i destacar-les, Scriptorium gener 1925. Es de notar que les col·loquen i estaquen por ordre de força..., al revés de quan les destaquen, que comencen per la més flaca, Scriptorium abril 1925. Un gos..., una nit ix un llop que l'ataca; ... d'un bot se destaca, i furiós li cau dessús, Saisset Bersous nous 10. Destacar el rai: deslligar-lo de la vora del riu per emprendre la navegació (Pallars, Tremp).
    Fon.: dəstəká (Ross., Conflent, Cerdanya, Empordà, Gironès); destaká (Pallars, Conca de Tremp).
    Etim.: contracció de desestacar, compost del prefix negatiu des- i del verb estacar.

2. DESTACAR v.
|| 1. Separar del cos principal una porció de tropa, o un simple individu, per a algun objecte del servei; cast. destacar. Ell destacà cinquanta hòmens pera anar a regonèixer lo puesto, Lacavalleria Gazoph. a) refl. Separar-se un individu o un cert nombre d'individus del grup de què formaven part; cast. destacarse. «S'han destacat dos homes per venir a parlar amb mi».
|| 2. tr. Fer més visible, o en general més perceptible, una cosa entre les que li estan a la vora; cast. destacar. «En tocar piano, cal destacar bé el cant, que domini damunt l'acompanyament». «Destaqueu bé aquests conceptes, que es fixin en la memòria de tothom».
|| 3. intr. o refl. Fer-se o resultar més perceptible una cosa entre vàries; cast. destacarse. De Jesucrist la figura allà destaca, Aguiló Poes. 197. Veig destacar la figura | venerable del bon vell, Aguiló Fochs foll. 160. Las cúpulas dels quartels vehins destacant-se per l'arbrat, Pons Auca 307. El verd obscur d'un pi es destaca del verd alegroi de la fageda, Massó Croq. 9. Van destacar-se sobre les meves parpellès closes unes visions com de llanterna màgica, Ruyra Parada 18. Aquelles amb son vermell encès destaquen admirablement, Serra Calend. folkl. 167. a) fig. En unes i altres se'n destaca sempre un gran fons de bondat, Serra Calend. folkl. 180.
    Fon.: dəstəká (pir-or., or., bal.); destaká (occ., Maestr.); destakáɾ (Cast., Val., Al.); dəstəсá (Palma).
    Etim.: pres del cast. destacar, mat. sign.

3. DESTACAR v. tr.
Netejar de taques. Destacar alguna cosa, llevar de alguna cosa les taques, Lacavalleria Gazoph.