DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESTAPAR v. tr.
Fer cessar d'estar tapat.
|| 1. Llevar el tap o tapadora a un forat, conducte, recipient, etc.; cast. destapar. Que no destapen ni fassen destapar los canons, Codi Çagarriga 128. Manam que les persones qui tenen empriu en la aygua de la séquia no gosen destapar fible alguna per pendre l'aygua, doc. a. 1402 (Boll. Lul. viii, 79). Se féu la campana... y axí destaparen lo forn ahon stava lo metal fus, Entrev. Eyv. 14. Que després de desperat... paren lo arcabús... que després destapen lo fogonet, posant polvorí, doc. a. 1627 (Hist. Sóller, ii, 17). Quant tothom romangué ple se destaparen ses botelles, Ignor. 73.
|| 2. Descobrir, deixar veure allò que estava amagat o cobert per una altra cosa; cast. descubrir. Apareix la Vera-Creu destapada en mans des prevere, Alcover Cont. 72. La caritat me fareu | de destapar-li la cara, Collell Flor. 160. Destapar el pa: llevar-li el cobribanc o roba que el tapa, quan l'han d'enfornar. Destapar-se un malalt: decantar de damunt el seu cos el tapament del llit. «No et destapis, que et constiparàs!» Especialment: a) Destapar ceps: decantar un poc la terra de devora els ceps, abans d'empeltar-los (Mall.). Destapar empelts: llevar el caramull de terra de cada empelt perquè aquest pugui sortir i no quedi ofegat davall terra quan la vinya està per a brotar (Mall.).—b) Posar al bestiar collarets i xapes de cascavells perquè faci soroll en passar; els destapen sobretot a l'hivern i quan van de fosca, perquè axí amb el dringar dels cascavells els carreters i traginers coneixen el pas que duu el bestiar, encara que no el vegin prou bé, i també coneixen si es deturen, es decanten o cauen (Ribes de Freser).
|| 3. fig. Descobrir pensaments o accions que estaven secrets; cast. descubrir. No t'ho he volgut dir abans per no destapar-la, perque no m'agrada posar renous, Roq. 23. «Si em promets no destapar-me, et diré qui és que t'ha pres el rellotge». «Han destapat a la Borsa una operació lligada».
    Loc.
—Destapar un forat per tapar-ne un altre: deixar desatesa una cosa per atendre'n una altra.
    Fon.: dəstəpá (pir-or., or., bal.); destapá (occ.); destapáɾ (val.).