Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  destarotar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESTAROTAR (i més vulgar destirotar). v. tr.
Fer perdre la serenitat de judici (or., occ., eiv.); cast. desconcertar. «Aquell ximple m'ha vingut a destarotar». «Qualsevol cosa et destirota». No sé perquè sa presència en lo ball va desterotar-me, Pons Colla 185. Tu m'has volgut destarotar de rom, Sagarra Equador 14.
|| refl. Perdre la serenitat de judici; cast. desconcertarse. «Hauria tingut bona nota, però en l'examen es va destarotar i no va contestar a cap pregunta».
    Fon.:
dəstəɾutá (Empordà, Ripollès, Plana de Vic, Vallès, Barc., Solsona); destaɾotá (Ll.); dəstiɾutá (Lluçanès, Eiv.).
    Etim.:
probablement de desbaratar, modificat per influència analògica de mots com tarot.