DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESTAROTAR (i més vulgar destirotar). v. tr.
Fer perdre la serenitat de judici (or., occ., eiv.); cast. desconcertar. «Aquell ximple m'ha vingut a destarotar». «Qualsevol cosa et destirota». No sé perquè sa presència en lo ball va desterotar-me, Pons Colla 185. Tu m'has volgut destarotar de rom, Sagarra Equador 14.
|| refl. Perdre la serenitat de judici; cast. desconcertarse. «Hauria tingut bona nota, però en l'examen es va destarotar i no va contestar a cap pregunta».
    Fon.: dəstəɾutá (Empordà, Ripollès, Plana de Vic, Vallès, Barc., Solsona); destaɾotá (Ll.); dəstiɾutá (Lluçanès, Eiv.).
    Etim.: probablement de desbaratar, modificat per influència analògica de mots com tarot.