DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESTERRAR v. tr.: cast. desterrar.
|| 1. Bandejar; condemnar a sortir d'un lloc o territori.
|| 2. fig. Allunyar, apartar una persona o cosa. Y axí Déu y home per tota la terra | ab dotze dexebles se va publicant, | prenent peccadors los bons tots desterra, Passi cobles 31. Quant Ira's mou, Amor de mi's desterra: | romanch en pau, com entre ells no ha guerra, Auzias March, cxvi. Fareu com de vós se espera, desterrant lo fum y'l foch, Cons. casada 140. No cregau, no, que vui el saber desterra la santa inspiració, Llorente Versos, i, 48. Una ombra tal que el goig desterra | allunyà d'ella el seu promès, Costa Trad. fant. 125.
|| 3. Netejar de terra el blat, la cendra o altra cosa; llevar-ne la terra i altres impureses que hi estan mesclades (Empordà).
    Fon.: dəstərá (pir-or., or., bal.); desterá (occ., Maestr.); desteráɾ (val.).
    Etim.: format damunt terra amb el prefix negatiu des-.