Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  destil·lar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESTIL·LAR (ant. distil·lar). v.: cast. destilar.
|| 1. tr. Deixar caure a gotes. Dos capells migancés per destillar aygua, doc. a. 1398 (Roca Medic. 79). Les fembres... per ço que mils ne puxen venir a la fi que desigen, aprenen de destillar, de fer untaments, de conèxer erbes, Metge Somni iii. Y a l'ombra del arbre que bàlsem destilla, Passi cobles 41. Se agenollà destillant viues làgremes, Tirant, c. 363. Destilar [sic] pròpriament és un art y modo per lo qual se estrau un licor o humiditat de alguna cosa per la virtut y força del foch, Agustí Secr. 116. Si té la ungla gastada de ferro o pedra, cavau la ungla fins al fondo de la gastadura y distillareu de dins la plaga del unguent fet de greix de porch, Agustí Secr. 168. a) absol. La font qui distilla en la dita Seu, doc. a. 1493 (Ardits, i, 41).
|| 2. intr. Sortir a gotes. No pogué més retenir Tirant que dels seus ulls no destillassen viues làgrimes, Tirant, c. 202.
|| 3. fig. Los qui ab dolorosa contricció los seus peccats lamenten e ploren, senten destillar en los vexells de les sues ànimes lo ros del sperit sant, Pereç St. Vicent 52. Aqueix anàlisis... anava destil·lant una desconfiansa amarga al cor del pare, Genís Julita.
    Fon.:
dəstiɫɫá (pir-or., or., bal.); destiɫɫá (occ.); destiɫɫáɾ, destiláɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí destillare, mat. sign.