Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  destinar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESTINAR v. tr.: cast. destinar.
|| 1. Decidir o determinar per endavant. Yo avia destinat de callar, Lacavalleria Gazoph. Especialment: a) Determinar o fixar per endavant els esdeveniments, la sort de qualcú. «S'àvia se deu pensar | que no seré gendre seu; | si ve destinat de Déu, | s'àvia no ho aturarà» (cançó pop. Men.). Si està destinat de Déu que na Magdalena ha d'esser la teua dona, heu serà, Penya Mos. iii, 22.
|| 2. Determinar per endavant l'ús, l'objecte o finalitat a què es dedica una cosa. Ministren a nostre coper destinat lo vin a nós ministrar, Ordin. Palat. 21. Los confrares... se tengan per tenguts... a fer ajustament devotament en loch a açò destinat, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 192). També procurareu de destinar lloch apte pera tenir-les conforme dalt és dit, Agustí Secr. 186. Jo he destinat aquests diners pera fer caritat, Lacavalleria Gazoph. Guanyaven el premi que'ls estava destinat, Rosselló Many. 161. Eixa, Senyor, serà la dona que a Isaac destines, Alcover Poem. Bíbl. 32. Especialment: a) Designar per a ocupar un càrrec, un ofici determinat, per a formar part d'un cos militar, etc. «M'han destinat a infanteria». «El nostre administrador de Correus ha estat destinat a Girona».—b) Indicar la persona o lloc a on va dirigida una cosa que s'envia. Carta closa y despatxada | a Sóller vas destinada, Tambó Gloses 33.
    Fon.:
dəstiná (pir-or., or., bal.); destiná (occ., Maestr.); destináɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí destinare, mat. sign.