Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  destituir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DESTITUIR v. tr.: cast. destituir.
|| 1. Privar d'alguna cosa; llevar-ne la possessió. Se conservarà y no vindrà a destituir-se de forças, doc. a. 1675 (González-Sugranyes Hist. Grem. ii).
|| 2. Privar o desposseir d'un càrrec, ofici o dignitat. Licència plenària donam... que pugats... procuradors o actors constituir, posar e encara ordonar e aquells destituir e encara revocar, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli, 303). Si axò va axí hauran de destituir tots es municipals, Ignor. 19.
    Fon.:
dəstituí (or., bal.); destituí (occ.); destituíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí destitŭĕre, mat. sign.